Disseny i creació de materials educatius

A l’hora de crear i dissenyar materials educatius, s’han de tenir en compte diferents factors per tal de què siguin eficaços i útils.

- L’estil d’aprenentatge de l’alumnat. Cal treballar sobre els quatre models per tal d’incloure a totes les tipologies d’alumnes:

•          Doer: aprèn mitjançant la pràctica.
•          Feeler: aprèn mitjançant els sentiments, es basa en allò que sent. Necessita estar motivat. 
•        Thinker: aprèn mitjançant la lògica i el raonament. Es basa en l’anàlisi de les coses, en               aprofundir en el perquè.
•         Observer: aprèn a través d'imatges, vídeos, etc.

 - 5 factors claus que s'han de tenir clars:

•      Què? 
•      On? 
•      Quan?
•      Quin? 
•      Com?

- Saber quins aprenentatges volem que assoleixin els i les alumnes amb el material que dissenyem, la   finalitat.

- Abans de donar-lo als alumnes, hem d'haver-lo provat per tal de saber com funciona.

- Cal buscar el recurs adequat segons què vulguem treballar.

- Revisar els materials: buscar recursos, tutorials, etc. per saber-ne més.

- Quin mètode faré servir per a què l'aprenentatge sigui significatiu pels alumnes.

- La logística. Tenir en compte els recursos dels quals disposem per fer servir un recurs o una altre.

- 7 parts essencials per dissenyar el recurs:

•      Tenir una idea global sobre el que volem treballar, és a dir, un objectiu general.
•      Saber quins objectius específics i operatius vull aconseguir.
•      Definir com ho volem treballar, és a dir, quina metodologia utilitzarem. Molt relacionat amb      els models d'aprenentatge de cada alumne.
•     Quins recursos farem servir tenint en compte la disponibilitat i la logística.
•     Fer activitats d'aprenentatge-avaluació. Cal que les activitats tinguin un feedback ràpid (que     surtin aplaudiments si l'alumne ho fa bé i una creu vermella si ho fa malament). S'han de            deixar diversos intents per evitar frustracions.
•     Avaluació del procés i autoavaluació.

OPEN EDUCATIONAL RESOURCES (OER)   /   RECURSOS EDUCATIUS OBERTS (REO):

Característiques d'un OER:

• Aspectes tecnològics: Ús de programari lliure
• Aspectes metodològics: Disseny del propi recurs. Amb qui, com i quan utilitzem els materials.
• Aspectes legals: llicències Creative Commons.

Són recursos lliures. En el cas d'utilitzar-los en un ordinador, podria fer-ho des de qualsevol de les plataformes principals (Linux, Mac, Windows). No cal llicència ni pagament. Un exemple és l'OppenOffice.

Són una xarxa d'elements pensats per a l'ensenyança, l'aprenentatge i la investigació (tant per docents com per alumnat).

Cal que es puguin redissenyar i reescriure per tal d'adaptar-los a les nostres necessitats.

Aquests continguts han de tenir la llicència Creative Commons, que ens permet utilitzar-los lliurement. Per exemple, a l'hora d'agafar una imatge de Google, hem de comprovar que tingui aquest tipus de llicència. Ho podem fer clicant eines de cerca a la barra d'opcions de sota el buscador, llavors seleccionant la pestanya on hi diu drets d'ús i triant una de les opcions.

Hi ha diferents tipus de llicències Creatives Commons, segons les icones de l'etiquetatge l'autor dóna uns permisos o uns altres:

Flipped classroom

La metodologia “flipped classroom” o classe invertida consisteix en que el docent posa a disposició de l’alumnat diferents materials (vídeos, presentacions, documents...) per tal de que aquests els visualitzin a casa i, després, un cop a l’aula, es treballin de manera individual o col·lectiva.

Aquests són els avantatges i inconvenients que nosaltres considerem que té el flipped classroom:

AVANTATGES	INCONVENIENTS
·         L’alumnat té el control sobre el seu propi aprenentatge, ells són el centre. Els vídeos, per exemple, poden visualitzar-los tantes vegades com els hi sigui necessari i rebobinar per repassar els conceptes que no els hi hagin quedat clars. Marquen el seu propi ritme d’aprenentatge.	·         Pot augmentar les diferències per motius  socioeconòmics entre els diferents membres del grup classe. Per dur a terme aquesta metodologia cal que els nens i nenes tinguin algun dispositiu on poder consultar els materials i connexió a Internet. No totes les famílies s’ho poden permetre i, sobretot, actualment.
·         Millora l’atenció a la diversitat. Per exemple, amb alumnes que els hi costa assistir a classe per problemes de salut poden seguir el temari via online i posar-se al dia més fàcilment.	·         Incrementa el temps davant de les pantalles. En comptes de propiciar l’aprenentatge i la interacció entre les persones.
·         Facilita la implicació de les famílies. El fet de que els continguts es visualitzin a casa i estiguin penjats a la xarxa permet que els pares i mares puguin estar al dia del que aprenen els seus fills i, així, ajudar-los amb els dubtes i col·laborar amb la formació acadèmica d’aquests.	·         Es basa en la confiança. No hi ha manera de saber al 100% si els alumnes s’han preparat els materials a casa i el mètode requereix la participació activa d’aquests. Només queda confiar en la seva responsabilitat
·         Promou l’aprenentatge cooperatiu. Quan estan a l’aula és per portar a la pràctica allò que ja han treballat a casa, per debatre, per realitzar treballs en grup, etc.	·         Difícil d’entendre i d’utilitzar. No és fàcil ni pels docents ni pels alumnes, requereix pràctica i voluntat. A més, cal que els materials tinguin una bona base pedagògica i que a classe hi hagi un bon feedback.

Creiem que una bona opció és fer servir aquesta metodologia paral·lelament amb altres que contrarestin els inconvenients que hem plantejat al quadre anterior. Per exemple, complementant-la amb sortides al medi natural per també treballar els conceptes mitjançant mètodes més manipulatius i que impliquin relacions interpersonals i coneixement de l’entorn. 

Ciberassetjament i la Seguretat d'internet

Cada cop més, estem connectats a diferents dispositius (ordinadors, tauletes, mòbils...) i cada vegada més aquests productes estan a l'abast dels usuaris i usuàries més joves.

Aquesta realitat pot portar a situacions negatives. Una d'aquestes és el ciberassetjament, que és una forma d'agressió de manera reiterada cap a una persona mitjançant la xarxa. 

Pot ser en forma d'amenaces, de suplantació d'identitat, enquestes virtuals per humiliar o missatges vulgars, assetjament públic (penjar vídeos a les xarxes), sexting (l'assetjador rep de manera voluntària o involuntària imatge o vídeos de contingut sexual), etc.

Per tal de prevenir i actuar davant de casos de ciberassetjament i vetllar per la seguretat a internet existeixen diferents normatives que regulen, per exemple, l'ús d'imatges i dades a internet, així com, de protecció del menor.

Tanmateix, existeixen una sèrie d'indicadors que ens permeten detectar nois i noies que estan sent víctimes de ciberassetjament, ja que en la majoria d'aquestes s'ha observat un patró de comportament similar. 

Hi ha quatre tipus d'indicadors: 

1. Físics (dificultat per a comunicar-se, quequeig, trastorns alimentaris...) 
2. Conductuals (absentisme i baix rendiment acadèmic, compartir molta informació amb persones desconegudes...)
3. Emocionals (Trastorns emocionals, inseguretat, poques habilitats socials...) 
4. Per part dels companys (bromes desagradables, marginació...)

Aquests casos acostumen a originar-se als centres educatius, i és per això que, per facilitar la prevenció, detecció i correcció d'aquests, hi ha una proposta d'actuació a l'escola que planteja les pautes per saber com intervenir-hi.

Considerem que, com a futurs educadors i educadores, és important que ens formem sobre aquest tema i que sapiguem orientar adequadament als nostres alumnes per evitar situacions com les exposades en aquesta entrada del blog. Creiem que cal apostar per la prevenció i la sensibilització per evitar arribar-hi.

Els dispositius mòbils a l'aula

Per dur a terme aquesta pràctica hem utilitzat els diferents recursos que se’ns han proposat i, a més a més, hem investigat sobre diversos projectes que s’han realitzat en alguns centres educatius. Gràcies a això, hem pogut entendre la importància d’introduir els dispositius mòbils a l’aula i de saber-ho fer correctament.

Una enquesta de l’any 2014 de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) assegura que a Catalunya que el 58% d’infants i adolescents de 10 a 15 anys tenen telèfon mòbil, gairebé 3 de cada 5. I tot apunta a que aquestes dades van en considerable augment. 

Aquesta és una realitat que no es pot obviar i que difícilment es pot canviar, ja que l’ús generalitzat d’aquests dispositius no és només en el cas dels adolescents, és una qüestió social  i que, per tant, és imprescindible que s’atengui des de les escoles per garantir-ne un ús responsable i amb finalitats educatives.

Per fer-ho, és indispensable que els i les docents tinguin la competència digital assolida i que coneguin àmpliament les diferents eines i recursos que existeixen. És per això que creiem que hauria de ser una prioritat que aquests puguin rebre formació per tal de disposar dels coneixements necessaris. Tanmateix, les famílies també hi juguen un paper important i, per tant, també haurien de formar-se per tal de poder implicar-se en l’educació digital dels seus fills i filles. En aquest sentit, hem trobat una guia elaborada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2014 que creiem que pot ser una bona eina: Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles? Guia per a famílies. 

A continuació, enumerem alguns dels avantatges d’utilitzar els dispositius mòbils a l’aula:

1. Faciliten l’aprenentatge perquè eliminen la barrera entre educació formal i no formal. Amb els dispositius mòbils l’alumnat pot accedir fàcilment i des de qualsevol lloc a eines per ampliar els conceptes exposats pel professor o la professora.
2. Permeten que l’alumnat continuï aprenent de manera autònoma i al llarg de la vida.
3. Permeten realitzar aprenentatge fora de l’aula.
4. Faciliten l’adaptació a les necessitats individuals. Per exemple, permeten seleccionar el nivell de dificultat o presentar la informació en funció de l’estil d’aprenentatge.
5. Poden simplificar l’avaluació i la retroacció. Permeten respostes interactives instantànies que ajuden a detectar ràpidament dificultats de comprensió. A més a més, el professor o professora pot passar qüestionaris en línea per saber si s’han entès els conceptes treballats i, si no és així, intervenir-hi.
6. En el cas d’alumnes amb necessitats educatives especials existeixen aplicacions d’ampliació i de transcripció de veu, de detecció de la ubicació i de lectura de textos que n’afavoreixen l’aprenentatge.

És per tot això que creiem que s’hauria de revisar la prohibició total de dispositius mòbils als centres educatius ja que és una norma que es contradiu amb la realitat social i que el que aconsegueix és que es continuïn utilitzant però sense educació ni orientació al respecte. Com hem dit anteriorment, ja hi ha experiències de projectes que incorporen els mòbils i tauletes a l’aula i pensem que són metodologies que s’haurien de generalitzar.

La incorporació de dispositius mòbils a l’aula ofereix l’oportunitat de treballar la competència digital que està tant present en el dia a dia de tots i totes i que té, i tindrà encara més, un gran pes en el desenvolupament personal i professional en el futur.

En el següent mapa conceptual hem volgut plasmar diferents maneres d’utilitzar els dispositius mòbils a l’aula:

Digital Storytelling

Hem agafat aquest exemple de Sotrytelling, realitzat per un membre del grup fa un parell d'anys. 

Aquest Digital Storytelling amb el conte de “L’aneguet lleig” ho utilitzaríem per realitzar-lo al racó de lectura, ja que és un conte que està desenvolupat per  afavorir l’escolta atenta en un estat de tranquil·litat dels infants i comprendre el missatge del conte. Aquest  Storytelling conté imatges, musica de fons i sons. Només cal posar nostra veu a l’hora d’explicar el conte, seguint la narració extreta de “Una mar de contes”. Aquesta variació d’explicar el conte de forma tradicional i digital, ho veiem una forma de no abandonar el mètode  tradicional d'explicar als contes amb la nostra veu, creiem que la tonalitat de la veu (en aquest cas un to suau) en narrar un conte és el que fa especial aquest moment de lectura.

Els continguts que es treballarien al realitzar aquesta activitat seria la descoberta de l’entorn natural i social.

Com podem portar a terme aquesta activitat? Podem projectar el vídeo a una pantalla i asseure als infants en mitja rotllana al terra. Un cop narrat el conte, reflexionar sobre l’història i fer preguntes per veure si han entès el conte. Després, podem fer una activitat relacionada amb el conte, com per exemple alguna manualitat.

Storyboard i Digital Storytelling

Amb aquest vídeo realitzat a partir del Storyboard es pot treballar l’àrea de comunicació i llenguatges. Els continguts d’aquesta àrea té una triple funció: comunicativa, ludicocreativa i representativa. A continuació, exposem alguns exemples de les activitats que podem fer a l'aula a través del Storytelling creat:

Llenguatge visual i plàstic: Aquest llenguatge dona la possibilitat als infants de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa. Com a iniciativa a aquesta activitat podríem fer que els infants dibuixin allò que volguessin poder tenir a les mans per un moment si cobrés vida i el perquè d’aquesta tria.

Llenguatge verbal i no verbal: Fer preguntes retòriques sobre la historieta, com per exemple: ¿Que feia l'Elena? ¿Que li va passar?, etc.  Per una altre banda, treballar les expressions corporals com la sorpresa, la alegria, la tristesa.... relacionat amb les emocions que apareixen i les emocions que provoca  el conte a l’infant.

Llenguatge musical: Gravar amb les veus dels infants la narració del conte. 

Escoltar, ballar, relaxar-se, expressar al que senten al escoltar la música del conte.

Com l'hem realitzat? 

Primerament, vam fer un esborrany del Storyboard amb 6 vinyetes. Després, vam fer aquestes vinyetes a mida més grans per després escanejar-les. Els dibuixos están pintats amb el programa Photofiltre Studio, i les imatges de fons s'han filtrat amb l'aplicació per a mòvil "Camara de papel" que fa i tranforma imatges amb un efecte de cómic. Entre altres programes s'ha utilitzat Sony Vegas Pro 13  i iMovie per realitzar el muntatge del vídeo. A més, d'incorporar efectes de sons i música extreta de Youtube. 

La identitat digital i les xarxes socials

Actualment tenim el costum de compartir tot el que fem a les xarxes socials.

Fer l'activitat proposada avui a classe ens ha permès comprovar que allà on fem "click" deixem la nostra empremta.

Com podem evitar això?

Res és dolent si s'utilitza correctament i de manera responsable. Creiem que hi ha maneres d'utilitzar les diferents eines preservant la nostra identitat.

Per exemple,  configurant la privacitat de les diferents xarxes socials de manera que ajustem qui pot veure o no la informació que hi pengem. També podem fer servir l'estratègia de no utilitzar el nostre veritable nom al donar-nos d'alta, de manera que només ens puguin trobar les persones amb les que realment volem contactar. Tot i que moltes vegades no és del tot segur, sovint pot passar que mitjançant virus informàtics terceres persones puguin accedir i utilitzar la nostra identitat digital.

Aquest és un dels motius pels quals és important fixar-nos en la informació que compartim, pensar dues vegades abans de penjar una fotografia, un vídeo... Hem de tenir present que a internet la teva imatge no és només teva, en el moment que està a la xarxa passa a ser pública i accessible per a tothom. Hi ha hagut casos de persones usuàries actives de Youtube, Blogger, etc. que la seva imatge ha passat a ser pública mundialment perdent, així, la seva privacitat. També pot ser utilitzada per persones malintencionades que volen fer mal i denigrar la nostra imatge, per exemple: pederastes, extorsionadors...

Volíem posar èmfasi en el fet de que també hi ha informació que no hem facilitat nosaltres que també consta a la xarxa. Al fer l'exercici de buscar els noms al Google, ens ha sorprès veure que han sortit articles de diaris o de l'institut on hi constem.

Avui dia tots i totes utilitzem contínuament aquestes eines mitjançant els telèfon mòbils. Aquest fet pot portar a empobrir les relacions socials físiques, (...)

Per acabar, creiem que té una gran importància l'educació als infants en aquest àmbit  ja que forma part del dia a dia de la societat actual i ells i elles també en són usuaris/es. Cal que aprenguin a donar-lis un bon ús per evitar situacions de ciberbulling, sexting, assetjament, etc.

TOP 10 MANAMENTS DEL DOCENT DEL S.XXI

Després de treballar els continguts del mòdul, la primera conclusió que extraiem és que existeix un desajustament clar entre el sistema educatiu i la societat actual. No van al mateix ritme ni persegueixen els mateixos objectius. És per això, que creiem que som, sobretot, els futurs educadors i educadores els i les que tenim la responsabilitat d’afavorir els canvis que puguin tenir com a resultat una millor sintonia entre l’un i l’altra. Per tant, ens hem d’esforçar en reflexionar al voltant dels diferents factors que conformen l’educació, de quina manera intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge i com podem millorar-los. Per aconseguir-ho pensem que té un gran pes la formació en el camp de les noves tecnologies, però també en maneres més innovadores de proporcionar els coneixements a l’alumnat. Estem vivint canvis constants i ens hem de saber reciclar i renovar d’acord amb aquests per tal de poder dur a terme la nostra tasca el més eficaçment possible. Així mateix, creiem en la necessitat de formar als infants en altres àrees, no només per a ser éssers productius que afavoreixin el sistema, sinó persones realitzades i amb habilitats i competències que els permetin viure de manera respectuosa amb un/a mateix/a i amb l’entorn. S’ha d’aprofitar la era digital per treballar aspectes que moltes vegades amb els mètodes tradicionals queden en un segon pla.